Enfocament inclusiu

Enguany, a les classes ens han duit una sèrie de visites per veure la importància del treball en xarxa i la realitat d'altres professions tan imprescindibles. També per entendre a altres parts implicades com poden ser les famílies. No donaré massa informació personal per tal de protegir la privacitat de les persones implicades. Primera visita La primera visita va ser família , va venir Marta, una mare que va dur al seu fill a un centre d'educació específica. Ella ha estudiat magisteri i també suport, fa feina a un centre d'educació específica. Conta que quan dubtaven en fer el canvi o no, cap mestra li va donar la seguretat i/o confiança per intentar que el seu infant anés al centre ordinari. La reflexió que vaig treure d'aquesta sessió és la importància del suport, escolta i la comprensió. Els professionals hem de ser humans i propers, hem de ser una guia per les famílies, volem el mateix: el millor per l'infant. No hem de jutjar, hem d'escoltar i tenir un nive...

 Les 3 potes sobre les que sustentar la resposta educativa són les següents: - Presència, participació i progrés : tot l'alumnat ha d'estar present, ha de participar i ha de aprendre a l'aula ordinària amb la resta dels seus companys, sense excepcions. L'aprenentatge serà de més qualitat i no es vulnerarà el dret a l'educació inclusiva. - Mirada inclusiva : s'han d'identificar i treballar a partir de les capacitats. La mirada ha d'estar centrada en la globalitat de l'infant, hem de conèixer l'infant. - Treball en el context : identificar i eliminar les barreres i crear entorns inclusius i accessibles per tothom. Hem d'adaptar el context, no a la persona. Aquest pòster mostra 10 aprenentatges que vaig extreure de la menció de suport. Vaig intentar agrupar els 10 elements clau a tenir en compte per tenir una mirada inclusiva. La inclusió educativa es defineix com la presència, la participació i el progrés de tots els alumnes dins l’aula i el ce...

El Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) és un paradigma, és un canvi de mirada, d'enfocament, de perspectiva constructiva i font d'enriquiment, no és una metodologia. S'ha d'assumir la diversitat sota la mirada inclusiva: amb empatia, responsabilitat, i veure la diversitat positiva. Si els docents no som capaços d'això, la intervenció que farem del DUA serà estràbica. Necessitam enfocar bé i assumir la intervenció de l'escola des de la perspectiva inclusiva. El DUA pot ajudar-nos a dissenyar, implementar, avaluar... però s'ha d'entendre bé.  Exemple pràctic: no podem intervenir sobre una dislèxia, sinó a les necessitats: canals alternatius d'escriptura, altres activitats... Això és més senzill i coherent per realitzar les pràctiques educatives envers el DUA. Hem de ser conscients si no estam enfocant bé. Hem de detectar:  - Què necessita aquell infant per aprendre el millor possible? - Què he de fer? Aquesta ha de ser la nostra intervenci...

Darrerament he pres consciència sobre la importància de fer feina en xarxa. No ho hem de saber tot ni podem fer-ho tot, hi ha altres professionals que ens poden ajudar si col·laboram junts! Hem d’estar coordinats i cohesionats per promoure actuacions dinàmiques, inclusives i d’èxit. Cohesions d’actuacions, principis, hem de compartir de manera real els compromisos, principis professionals, responsabilitat, la mirada... si tots tenim la mateixa mirada i tenim cooperativa i cohesionats tenim la probabilitat de fer-ho. Amb una altra mirada es difícil trobar respostes. Si estam disposats a obrir els braços a altres externs ens ajudarà a dissenyar i crear. La feina en xarxa ha de tenir una base actitudinal, hem de voler compatir, hem de tenir nivell d’empatia, tolerància, respecte, no jutjar. Hem d’escoltar, veure i obrir camins per compartir. Això és la feina en xarxa. Crear relacions laborals amoroses que perdurin en el temps.  Es pot fer la feina en xarxa a nivell: -     ...

 L'altre dia vàrem veure a classe aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=WNHw5eVzv5U És un vídeo molt sensibilitzant sobre tenir consciència del lloc on estam i el lloc que poden estar els altres. I això és un clar exemple del món en el qual vivim. Hi ha persones que tenen certs privilegis i això fa que tenguin més possibilitats d'oportunitats. No es pot negar. Tenen avantatge. El més dur és que tot això no depèn de nosaltres mateixos. El context en el qual ens desenvolupam és quasi determinant de les nostres vides i el nostre aprenentatge, malauradament. I això em rebenta. Des de petita em cremen les injustícies i soc conscient de molts de detalls que la gent no ho és. Per aquesta raó, moltes persones properes a mi em deien "la defensora de los imposibles". El meu discurs el sentien molt llunyà i sense sentit de complir-ho en la societat en la qual vivim. Però jo això ho denomín tenir mirada, perspectiva. Replantejar-me les coses per poder arribar al màxim niv...

Hem visualitzat aquest vídeo a una sessió, sobre la discapacitat i la inclusió:  https://www.youtube.com/watch?v=wh3sL3Sv_FY&t=1s Aquest vídeo ajuda a la sensibilització i l'enteniment de la diversitat i com està vista avui dia. Hi ha frases que m'han cridat molt l'atenció i algunes són: La diversitat com a part del quotidià és la millor manera d'estar preparat. Ningú es vol veure en el mirall de la discapacitat. La discapacitat, com el propi nom indica, és vist per la societat d'una manera negativa, deficient: no pots. Idò resulta que tots podem, però podem de manera distinta. Hi ha una il·lustració que m'agrada molt i és aquesta: L'educació ha de ser per a TOTS, hem de cobrir les necessitats i garantir la presència, la participació i el progrés de tot l'alumnat. El context ha d'estar preparat perquè tots puguin fer perquè tots tenen capacitats, diferents, però en tenen. El repte és aquest: que ho puguin fer, a partir de les seves capacitats i n...