Diversitat

Hem visualitzat aquest vídeo a una sessió, sobre la discapacitat i la inclusió: 

https://www.youtube.com/watch?v=wh3sL3Sv_FY&t=1s

Aquest vídeo ajuda a la sensibilització i l'enteniment de la diversitat i com està vista avui dia. Hi ha frases que m'han cridat molt l'atenció i algunes són: La diversitat com a part del quotidià és la millor manera d'estar preparat. Ningú es vol veure en el mirall de la discapacitat.

La discapacitat, com el propi nom indica, és vist per la societat d'una manera negativa, deficient: no pots. Idò resulta que tots podem, però podem de manera distinta. Hi ha una il·lustració que m'agrada molt i és aquesta:


L'educació ha de ser per a TOTS, hem de cobrir les necessitats i garantir la presència, la participació i el progrés de tot l'alumnat. El context ha d'estar preparat perquè tots puguin fer perquè tots tenen capacitats, diferents, però en tenen. El repte és aquest: que ho puguin fer, a partir de les seves capacitats i no des de les seves discapacitats. Com a mestres, hem d'oferir diverses possibilitats, diversificar, flexibilitzar, trobar diferents maneres pels alumnes. Hem de promoure naturalitzar la diversitat. Les coses es poden fer de moltes maneres.
Això és una cosa que m'ha remogut molt i és l'homogeneitat en la qual hem estat immersos durant tant de temps a l'escola a partir de llibres de textos, exàmens escrits i memorístics, cosa que només anirà bé si tens moltes capacitats per la lectura, escriptura i memòria. La resta es queda als marges, no tenen èxit. Aquest model d'aprenentatge és inútil i obsolet. Així, perpetuam memòria i no aprenentatge. Els infants recordaran allò que per ells ha estat significatiu i han construït: fent, practicant, motivats. No formam persones competents, sinó persones amb competència acadèmica i això no basta. És per això que el model d'ensenyament-aprenentatge ha de canviar. Primer, perquè tots hi càpiguen. I a partir d'aquí, que tots aprenguin.
En cap lloc posa que s'ha de fer feina amb els llibres ni fer exàmens, l'única cosa és que sí s'ha de tenir una avaluació qualitativa final. D'aquesta manera, les activitats i l'avaluació han de ser múltiples, han de cobrir les necessitats i potenciar les habilitats. I hi ha múltiples maneres de fer-ho: amb presentacions, vídeos, diaris, àudios...
Ja no tenim excusa, hem de seguir el DUA (Disseny Universal per a l'Aprenentatge) per fer unes bones pràctiques inclusives i de qualitat. Hem de garantir l'equitat per arribar a una igualtat d'oportunitats i d'èxit a través d'unes pràctiques obertes i flexibles, fent feina en el context i no en els individus.


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Resposta educativa i la inclusió

Imagen
 Les 3 potes sobre les que sustentar la resposta educativa són les següents: - Presència, participació i progrés : tot l'alumnat ha d'estar present, ha de participar i ha de aprendre a l'aula ordinària amb la resta dels seus companys, sense excepcions. L'aprenentatge serà de més qualitat i no es vulnerarà el dret a l'educació inclusiva. - Mirada inclusiva : s'han d'identificar i treballar a partir de les capacitats. La mirada ha d'estar centrada en la globalitat de l'infant, hem de conèixer l'infant. - Treball en el context : identificar i eliminar les barreres i crear entorns inclusius i accessibles per tothom. Hem d'adaptar el context, no a la persona. Aquest pòster mostra 10 aprenentatges que vaig extreure de la menció de suport. Vaig intentar agrupar els 10 elements clau a tenir en compte per tenir una mirada inclusiva. La inclusió educativa es defineix com la presència, la participació i el progrés de tots els alumnes dins l’aula i el ce...
Leer más

Hem de ser conscients

Imagen
 L'altre dia vàrem veure a classe aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=WNHw5eVzv5U És un vídeo molt sensibilitzant sobre tenir consciència del lloc on estam i el lloc que poden estar els altres. I això és un clar exemple del món en el qual vivim. Hi ha persones que tenen certs privilegis i això fa que tenguin més possibilitats d'oportunitats. No es pot negar. Tenen avantatge. El més dur és que tot això no depèn de nosaltres mateixos. El context en el qual ens desenvolupam és quasi determinant de les nostres vides i el nostre aprenentatge, malauradament. I això em rebenta. Des de petita em cremen les injustícies i soc conscient de molts de detalls que la gent no ho és. Per aquesta raó, moltes persones properes a mi em deien "la defensora de los imposibles". El meu discurs el sentien molt llunyà i sense sentit de complir-ho en la societat en la qual vivim. Però jo això ho denomín tenir mirada, perspectiva. Replantejar-me les coses per poder arribar al màxim niv...
Leer más

La família, un gran pilar

Imagen
Gràcies a les experiències que he tingut com a practicant i gràcies a les sessions de la menció de suport, m'he adonat de la importància que tenen el paper de les famílies, comptar amb el seu suport i que elles puguin comptar també amb nosaltres (els docents). Vàrem tenir una visita d'una mare que va tenir un fill i el va dur a una escola específica, ens va contar la seva història, els seus pensaments, la seva experiència. Va ser una xerrada molt enriquidora i molt motivadora. M'he adonat de la importància del suport, de l'escolta, i de la comprensió. Ser humans  i propers és el més important per sentir-se acompanyats. Un gran descobriment que estic fent enguany, és que no importa el que sabem o no sabem fer ara, sinó la implicació, ens haurem d'adaptar a allò que se'ns planteja i donar cabuda a tots els infants, especialment a aquells que estan a una situació complexa o vulnerable. Si no som nosaltres, qui ho farà? El que és important és tenir ganes de seguir a...
Leer más