Enfocament inclusiu

 L'altre dia vàrem veure a classe aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=WNHw5eVzv5U És un vídeo molt sensibilitzant sobre tenir consciència del lloc on estam i el lloc que poden estar els altres. I això és un clar exemple del món en el qual vivim. Hi ha persones que tenen certs privilegis i això fa que tenguin més possibilitats d'oportunitats. No es pot negar. Tenen avantatge. El més dur és que tot això no depèn de nosaltres mateixos. El context en el qual ens desenvolupam és quasi determinant de les nostres vides i el nostre aprenentatge, malauradament. I això em rebenta. Des de petita em cremen les injustícies i soc conscient de molts de detalls que la gent no ho és. Per aquesta raó, moltes persones properes a mi em deien "la defensora de los imposibles". El meu discurs el sentien molt llunyà i sense sentit de complir-ho en la societat en la qual vivim. Però jo això ho denomín tenir mirada, perspectiva. Replantejar-me les coses per poder arribar al màxim niv...

Hem visualitzat aquest vídeo a una sessió, sobre la discapacitat i la inclusió:  https://www.youtube.com/watch?v=wh3sL3Sv_FY&t=1s Aquest vídeo ajuda a la sensibilització i l'enteniment de la diversitat i com està vista avui dia. Hi ha frases que m'han cridat molt l'atenció i algunes són: La diversitat com a part del quotidià és la millor manera d'estar preparat. Ningú es vol veure en el mirall de la discapacitat. La discapacitat, com el propi nom indica, és vist per la societat d'una manera negativa, deficient: no pots. Idò resulta que tots podem, però podem de manera distinta. Hi ha una il·lustració que m'agrada molt i és aquesta: L'educació ha de ser per a TOTS, hem de cobrir les necessitats i garantir la presència, la participació i el progrés de tot l'alumnat. El context ha d'estar preparat perquè tots puguin fer perquè tots tenen capacitats, diferents, però en tenen. El repte és aquest: que ho puguin fer, a partir de les seves capacitats i n...

Més endavant aprofundirem més sobre el DUA, però vos puc dir que és el Disseny Universal per l'Aprenentatge. Això vol dir que s'han de crear contextos i activitats flexibles i obertes per tothom. Els docents hem de crear llocs de canvi i transformació per donar qualitat educativa a TOT l'alumnat. El DUA va més enllà del diagnòstic, parteix de les fortaleses i les capacitats de cadascun. Ja no val un discurs segregador, el DUA se centra en la persona per donar-li una qualitat de vida i treballa aspectes cognitius, emocionals i ètics. Ser mestres inclusius suposa molt esforç i un repte continu però que val la pena experimentar. El que no podem fer és posar a l'escola mecanismes contra la realitat: la diversitat és una fotografia de la realitat externa, i s'ha de veure aquesta diversitat com una font d'enriquiment, amb una mirada proactiva i positiva. És important tenir clar que hem de fer feina en el context i no en l'infant. Hem d'eliminar les barreres qu...

De cada vegada em molesta més la paraula "normal" o "discapacitat", on està la línia de frontera? Qui ha dit el que és normal i el que no? I per què ho hem acceptat? Em pareix que la normalitat és un concepte molt fràgil i a més que no té sentit. Darrerament estic substituint la paraula "normal" per "habitual", ja que aquest és el significat que jo li don.  Si una cosa no és "normal" significa que surt d'allò establert, i jo no vull que haguem de viure sota unes creences tan encasellades on moltes coses no tenen cabuda, tal vegada perquè no són tan habituals. Jo el que vull és que tothom sigui lliure i es trobi bé dins la seva realitat, no vull un marc on haguem de caber, perquè per a què? I la gent que es queda fora? Per què hem de fer aquestes distincions? El mateix passa amb la "discapacitat". És ridícul. Això em recorda a quan estava mirant una sèrie ("Vida perfecta") i va tocar el tema de la discapacitat. Un...

Gràcies a les experiències que he tingut com a practicant i gràcies a les sessions de la menció de suport, m'he adonat de la importància que tenen el paper de les famílies, comptar amb el seu suport i que elles puguin comptar també amb nosaltres (els docents). Vàrem tenir una visita d'una mare que va tenir un fill i el va dur a una escola específica, ens va contar la seva història, els seus pensaments, la seva experiència. Va ser una xerrada molt enriquidora i molt motivadora. M'he adonat de la importància del suport, de l'escolta, i de la comprensió. Ser humans  i propers és el més important per sentir-se acompanyats. Un gran descobriment que estic fent enguany, és que no importa el que sabem o no sabem fer ara, sinó la implicació, ens haurem d'adaptar a allò que se'ns planteja i donar cabuda a tots els infants, especialment a aquells que estan a una situació complexa o vulnerable. Si no som nosaltres, qui ho farà? El que és important és tenir ganes de seguir a...

 Una de les primeres activitats que vàrem fer a classe de la menció de suport, és completar una graella després d'haver visionat el següent vídeo: No serà fàcil - La diversitat   Interrogants Resposta Quina és per a tu la principal dificultat amb què ha de treballar aquest centre i els seus docents? La principal dificultat és que el sistema no està fet ni plantejat per poder arribar a tots. Necessiten classes més vivencials i dinàmiques, que puguin tenir un paper actiu per sentir que tenen coses a aportar independentment del seu lloc d’origen, en aquest cas. Una altra dificultat que veig és que hi ha poc vincle entre família i escola. No hi ha una comunitat, no van a la mateixa. Quina és la finalitat (o finalitats) que es proposa el presentador? Què vol aconseguir? Posar-se a la pell d’un professor. Aprofitant les festes de Badalona, fer un taller de música per acabar amb una gran festa a l’institut...

 Benvinguts al meu blog! Aquest serà el meu espai per poder compartir diferents reflexions i experiències envers l'educació inclusiva, tan necessària en el món que vivim. I com no podem canviar de món, val més adaptar-se i obrir les nostres fronteres de pensament! Esper que en aquest blog es vegi reflectit tot el que he après i el que em queda per aprendre sobre la inclusió. L'aprenentatge sempre és infinit.