Hem de ser conscients

 L'altre dia vàrem veure a classe aquest vídeo:

https://www.youtube.com/watch?v=WNHw5eVzv5U

És un vídeo molt sensibilitzant sobre tenir consciència del lloc on estam i el lloc que poden estar els altres. I això és un clar exemple del món en el qual vivim. Hi ha persones que tenen certs privilegis i això fa que tenguin més possibilitats d'oportunitats. No es pot negar. Tenen avantatge. El més dur és que tot això no depèn de nosaltres mateixos. El context en el qual ens desenvolupam és quasi determinant de les nostres vides i el nostre aprenentatge, malauradament. I això em rebenta.

Des de petita em cremen les injustícies i soc conscient de molts de detalls que la gent no ho és. Per aquesta raó, moltes persones properes a mi em deien "la defensora de los imposibles". El meu discurs el sentien molt llunyà i sense sentit de complir-ho en la societat en la qual vivim. Però jo això ho denomín tenir mirada, perspectiva. Replantejar-me les coses per poder arribar al màxim nivell d'empatia. Una cosa que em crida molt l'atenció, em preocupa i em molesta, és que moltíssima gent no ho fa. Opinen el que volen sense tenir en compte res. Opinen des del seu privilegi. I això no és vàlid.

En termes d'educació, hem de fer tot el possible perquè no hi hagi tants desavantatges. Els mestres tenim una responsabilitat. L'escola ha de ser un mecanisme d'equitat. Jo mai xerr d'igualtat, xerr d'EQUITAT. La igualtat és donar el mateix a tothom sense tenir en compte les característiques. L'equitat és donar el que necessita a cadascú, això és el que és JUST per poder arribar a una IGUALTAT D'OPORTUNITATS.

Per entendre hem d'escoltar, hem de saber. I hem de ser conscients de les posicions a les quals ens trobam.