Visites

Enguany, a les classes ens han duit una sèrie de visites per veure la importància del treball en xarxa i la realitat d'altres professions tan imprescindibles. També per entendre a altres parts implicades com poden ser les famílies. No donaré massa informació personal per tal de protegir la privacitat de les persones implicades.

Primera visita

La primera visita va ser família, va venir Marta, una mare que va dur al seu fill a un centre d'educació específica. Ella ha estudiat magisteri i també suport, fa feina a un centre d'educació específica. Conta que quan dubtaven en fer el canvi o no, cap mestra li va donar la seguretat i/o confiança per intentar que el seu infant anés al centre ordinari. La reflexió que vaig treure d'aquesta sessió és la importància del suport, escolta i la comprensió. Els professionals hem de ser humans i propers, hem de ser una guia per les famílies, volem el mateix: el millor per l'infant. No hem de jutjar, hem d'escoltar i tenir un nivell màxim d'empatia. I cal recordar que "la pitjor família sempre serà la millor per l'infant", és el nucli on es desenvolupa el nin.

Segona visita

La segona visita va ser d'un membre d'AMADIBA. Fins ara, desconeixia el que era. És una entitat sense ànim de lucre que dona atenció i suport a la persona amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies. El més interessant és que, partint d'un centre específic, l'han obert cap a la inclusió, de tal manera que la seva oferta formativa és d'alguns FPs, Programes de Qualificació Inical (PQI), Quatre per Quatre, certificats de professionalitat, etc. És a dir, també fan suport a persones amb risc d'exclusió social. Depenent dels cursos, hi ha uns criteris o uns altres per poder inscriure's, però com a mínim s'ha de tenir 15 o 16 anys.

Aquesta visita em va ajudar molt a conèixer altres camins per persones amb risc d'exclusió. Sense dubte, és una informació i un recurs que en el meu futur com a mestra podré tenir en compte i utilitzar-lo.

Tercera visita

En aquesta visita va venir una mestra de suport, Bàrbara, que fa feina a un centre ordinari de Palma. Va ser una visita més propera a la idea que tenim de la nostra professió i va ser molt realista perquè és un context que coneixem i ens va demostrar que es pot fer unes pràctiques de suport inclusives. El que més em va agradar és que va posar exemples molt pràctics de com fa feina, d'algunes activitats que ha creat o que estava creant... I ens va fer veure que les adaptacions que es fan a un parell d'alumnes, poden ser bons per tothom, així és inclusiu. És com les rampes mecàniques: estaran pensades per gent amb discapacitat, però també ajuda a qui va molt carregat, qui va amb bicicleta, etc. Hem de pensar en els extrems per així beneficiar a tots, inclús a aquells que no havíem pensat. I aquí entra el DUA, per dissenyar espais flexibles i oberts, tenint en compte que s'han d'eliminar totes les barreres possibles abans de trobar-les, es tracta de prevenir. Hem de presentar els continguts amb múltiples formes de representació, que hi hagi múltiples accions i expressions per poder personalitzar l'aprenentatge i que així hi hagi un compromís i la màxima participació per part dels infants. I molt clau: la CODOCÈNCIA. És clau que hi hagi dues mestres per aula per atendre la diversitat, per atendre als nostres infants, per poder garantir una presència, participació i progrés de tot l'alumnat. Han de tenir èxit. 

Quarta visita

Va venir una treballadora social d'un centre socioeducatiu de menors amb mesures judicials i ens va contar l'experiència de família-escola. Els seus objectius són normalitzar la relació i el vincle amb les famílies, reforçar la visió de les capacitats, implicar motivar i empoderar a les famílies i que els mestres coneguin la realitat familiar. La treballadora social és un pont entre els mestres i les famílies, aquesta comunicació ha d'estar "validada" per la treballadora social. Un aspecte clau és el treball en xarxa mitjançant la col·laboració, la coordinació i la cooperació. És un procés pel qual dues o més organitzacions treballen/col·laboren/cooperen per assolir metes comunes. És important en treball en xarxa perquè a problemes complexes, hi ha solucions complexes i s'han d'abastar des de diferents punts de vista sense perdre l'objectiu comú: el millor per l'infant i les famílies. Així es dona un major impacte i influència.

Personalment, jo ja sabia que la treballadora social és una "eina" més i el tipus de feina que poden fer, ja que hi ha moltes persones que la veuen com una figura dolenta. La meva perspectiva no era així, ja que en les meves pràctiques anteriors es feia feina amb professionals com aquesta. Seria interessant que es parlés més d'això i que no la vegin com una amenaça, sinó com una ajuda, ja que és això. Trob que entre professionals ens hem de conèixer més i ens hem de fer suport. Així hi haurà un major èxit.

Quinta visita

Aquesta darrera visita va venir una dona que va estudiar magisteri, suport educatiu, i que ara fa feina a Can Balo, on hi ha joves de 16 a 21 anys que fan PQI (Programa de Qualificació Inicial) i serveix perquè després puguin fer ESPA (Educació Secundària per Persones Adultes). Per tant, el PQI no és una desviació, sinó que és un camí d'acceleració per tornar-se a incorporar a l'autopista de l'educació i que puguin titular. 

Realment, no sabia què era això de PQI i ara ho entenc. Resulta que els mestres de suport també podem fer feina d'allò, que tampoc ho sabia. Em va agradar molt aquesta visita perquè ens va contar una realitat d'autosuperació. Contava que a partir dels continguts que havien de fer, es contextualitzava el màxim possible perquè el vegin útil i interessant, no es poden eliminar o modificar els continguts, només la metodologia. Treballen perquè la motivació que no tenen, ja que la majoria van allà obligats i amb molt mal record de l'institut, la motivació sigui intrínseca. Realment ho aconsegueixen i de fet hi ha un percentatge molt baix d'abandonament o de suspens. El treball és des de l'empatia, la motivació amb les famílies, des dels interessos, respectant els diferents ritmes d'aprenentatge... Un aspecte clau que va comentar és el treball en equip. Els professionals implicats treballen "codo con codo" i programen junts els projectes, és un equip molt unit.

Aquestes visites m'han fet veure totes les possibilitats de feina que podem tenir i a més, totes tenen alguna cosa en comú: el treball en equip/en xarxa i els infants. No només existeix un sol camí, existeixen molts i els mestres hem d'acompanyar i entendre.