DUA

Més endavant aprofundirem més sobre el DUA, però vos puc dir que és el Disseny Universal per l'Aprenentatge. Això vol dir que s'han de crear contextos i activitats flexibles i obertes per tothom. Els docents hem de crear llocs de canvi i transformació per donar qualitat educativa a TOT l'alumnat.

El DUA va més enllà del diagnòstic, parteix de les fortaleses i les capacitats de cadascun. Ja no val un discurs segregador, el DUA se centra en la persona per donar-li una qualitat de vida i treballa aspectes cognitius, emocionals i ètics. Ser mestres inclusius suposa molt esforç i un repte continu però que val la pena experimentar. El que no podem fer és posar a l'escola mecanismes contra la realitat: la diversitat és una fotografia de la realitat externa, i s'ha de veure aquesta diversitat com una font d'enriquiment, amb una mirada proactiva i positiva.

És important tenir clar que hem de fer feina en el context i no en l'infant. Hem d'eliminar les barreres que hi ha. Amb el context em refereix a: activitats, agrupaments, tasques, patis, recursos, avaluacions, espais... És tan ample el que podem fer! La mirada DUA és fer feina en el context. L'objectiu del mestre és l'aprenentatge, els infants adquiriran competències i per això aprovaran de manera natural. Tots han d'aprendre el que puguin aprendre, ja que tots podem de manera distinta. Podem fer el context perquè tots puguin de la manera en què poden.

Per exemple, a l'hora d'avaluar hi ha un gran ventall d'opcions. Entenc l'avaluació com saber el que han après. A partir d'aquí, no té sentit que es faci un examen escrit per tothom. No es pot demostrar a un full tot el que saps o has après, i molt manco si no tens facilitat per a compartir-ho mitjançant l'escriptura! Per què no es pot demostrar al dia a dia, o dibuixant, cantant, fent un vídeo, una presentació, etc? Qui ha dit que l'avaluació ha de seguir un únic model global per tothom?

I pels qui diuen que s'han de fer els exàmens perquè després no sabran... D'acord! Doncs practiquem els exàmens per posar-nos en situació i practicar l'habilitat! Però que això no determini el nivell de coneixement que tenim... Perquè no és real.

Necessitam atendre les necessitats i potenciar les habilitats per poder desenvolupar-nos professionalment, personalment i afectivament. I això no s'aconseguirà sense el DUA, que per cert, segons la LOMLOE, tota intervenció ha d'estar sota la mirada DUA.