Què és per a mi...?

 Una de les primeres activitats que vàrem fer a classe de la menció de suport, és completar una graella després d'haver visionat el següent vídeo:

No serà fàcil - La diversitat 

Interrogants	Resposta
Quina és per a tu la principal dificultat amb què ha de treballar aquest centre i els seus docents?	La principal dificultat és que el sistema no està fet ni plantejat per poder arribar a tots. Necessiten classes més vivencials i dinàmiques, que puguin tenir un paper actiu per sentir que tenen coses a aportar independentment del seu lloc d’origen, en aquest cas. Una altra dificultat que veig és que hi ha poc vincle entre família i escola. No hi ha una comunitat, no van a la mateixa.
Quina és la finalitat (o finalitats) que es proposa el presentador? Què vol aconseguir?	Posar-se a la pell d’un professor. Aprofitant les festes de Badalona, fer un taller de música per acabar amb una gran festa a l’institut. Vol conèixer la realitat d’un centre multicultural i com ho viuen els docents, a més de l’alumnat.
Quines són les bases, les estratègies, que fan servir els docents del vídeo per a aconseguir la finalitat que es proposen?	Proposen diverses opcions, atenent a les diferents capacitats que tenen: qui balla, qui canta... Tos ho fan de manera diferent, entenent la diversitat com un aspecte positiu i enriquidor. Aprofiten els seus interessos com el rap per treballar també contingut, des del context de fer tallers per la festa. Fan sortides per tal de apropar-se a la seva realitat i agafar eines, inspiració. Compartir experiències personals, vivencials: reflexions. Fan tallers vivencials, els alumnes són el protagonistes, tenen un paper actiu. Deconstrueixen una cançó popular per exemple per poder transformar-la en allò que els hi agrada, en allò d’on són, on se senten més identificats.
Quins són els agents implicats en el projecte, en la proposta?	El presentador, els professors, els alumnes. El barri. El seu context. Especialistes com Xavi Lozano (músic).

M'he adonat de la mirada que tenen algunes persones i professors/mestres: veuen la diversitat com un problema. Algunes grans barreres són les actituds que tenen els mestres, prejudicis, a més de tenir baixes expectatives sobre l'alumnat. La diversitat és una font d'enriquiment, les aules són un reflex de la societat: diversa. Per què ha de ser un problema? Estam a un món global, això ens enriqueix, ens obliga a formar-nos, a enriquir-nos. Aquesta és la mirada que hem de tenir. La diversitat és la realitat.

Encara avui dia, al segle XXI, permetem un model d'escola del segle passat que etiqueta, té una mirada desviada, té prejudicis, manca de motivació... 

Hem de fer feina PER A LA diversitat i AMB la diversitat.